L´agenda 21 Comarcal és un document, impulsat pel Consell Comarcal de l´Alt Empordà amb el suport de la Diputació de Girona, amb la finalitat d´elaborar una eina de gestió sota uns criteris de sostenibilitat.
Aquest document elabora un pla d´acció on es definiran un conjunt d´actuacions que porten cap a un desenvolupament social i econòmic més respectuós amb l´entorn, alhora que pretén aconseguir una major qualitat de vida de les persones i del conjunt de la societat.
L´agenda 21 parteix de l´enfocament “pensa globalment i actua localment”, un projecte pel conjunt de la comarca, que ha de ser el punt de partida d´un procés de participació i diàleg entre el consell comarcal i el conjunt de la societat.
Antecedents
A la dècada dels 50, durant tot el procés d´industrialització i avenç tecnològic mundial, la necessitat de consum de les matèries primeres semblava no tenir fi. El progrés anava associat a un consum desmesurat de tots els recursos naturals per tal de satisfer les necessitats de qualitat de vida i sense tenir en compte les repercussions que aquests fets tindrien al medi ambient.
Aquesta situació, que semblava no poder aturar-se, va motivar les primeres preocupacions entorn la política mediambiental que caldria adoptar per posar fre a una dinàmica d´un progrés incontrolat. Així doncs, el juny de 1972 es celebra a Estocolm la “Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Humà”, on s´estableix el dia 5 de juny com el Dia Internacional del Medi Ambient.
Amb el punt de partida d´Estocolm, comencen a celebrar-se tot un seguit de conferències, tant a nivell mundial com europeu, per tal de discutir sobre la situació mundial a nivell mediambiental.
L´any 1983 les Nacions Unides creen la Comissió Mundial sobre Medi Ambient i Desenvolupament, els quals arriben a l´acord que per tal de satisfer les necessitats del present, sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les pròpies, la conservació del medi ambient i el desenvolupament econòmic haurien d´abordar-se com una sola qüestió. Així doncs, quatre anys més tard, l´any 1987, presenten l´Informe Brundlandt amb el lema “El nostre futur comú” i que adopta formalment el concepte de desenvolupament sostenible.
No és fins l´any 1992, amb la celebració a Rio de Janeiro de la Conferència de les Nacions Unides pel Medi Ambient i el Desenvolupament, que va sorgir el Programa Global per al Desenvolupament Sostenible en el segle XXI (denominat també Programa XXI), amb l´objectiu d´introduir un programa extens i un nou pla per a l´acció internacional en temes de medi ambient i de desenvolupament. Aquesta Conferència impulsa, entre d´altres, el programa de l´Agenda 21 Local o Pla d´Acció Local per a la sostenibilitat, per tal d´assolir els objectius de la cimera.
Ara bé, no ha estat fins les darreres dècades que medi ambient i desenvolupament sostenible han pres una embranzida d´autèntica rellevància.
Les administracions públiques, van veure la necessitat d´encarar aquests aspectes a fi de promoure un canvi en les conductes i prioritats de les comunitats i els seus habitants. En aquest sentit, l´any 1994, en la Conferència Europea de Ciutats i Pobles sostenibles, celebrada al municipi d´Aalborg (Dinamarca), es va aprovar el manifest: “Carta de les Ciutats Europees cap a la Sostenibilitat ”, conegut també com a Carta d´Aalborg. En aquest document, les ciutats declararen la seva voluntat de redactar l´Agenda 21 Local.
No és però fins al document “ De la Carta a l´Acció” signat al 1996 a la Conferència de Lisboa, on les ciutats, viles i països europeus assumeixen el compromís de desenvolupar plans d´acció a llarg termini cap a la sostenibilitat.
La Diputació de Girona es va adherir al 1997 als principis de la Carta d´Aalborg i la Campanya de Ciutats Europees Sostenibles. Va posar en marxa un programa de suport a la redacció dels Plans d´Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS) per tal de donar suport a aquells municipis de les comarques gironines que, amb l´objectiu bàsic d´assolir els compromisos derivats de la Cimera de Rio, s´adhereixen a la carta d´Aalborg i redacten la seva Agenda 21 local.
A nivell comarcal l´any 2008, el 66,18% dels municipis de l´Alt Empordà han aprovat o estan redactant l´Agenda 21 local. Un 30,88% dels municipis estan estudiant la possibilitat d´elaborar-la. Només un municipi: La Jonquera, no ha començat cap tràmit per tal d´elaborar aquest document.
Objectius
L´objectiu principal de l´Agenda 21 comarcal és elaborar un document que sigui una eina de treball de planificació i gestió territorial per al Consell Comarcal, amb el consens de la ciutadania i totes les entitats que actuen a la comarca. Amb aquest document es pretén proposar un seguit d´actuacions que han de permetre un desenvolupament social i econòmic de la comarca més respectuós amb l´entorn i alhora millorar la qualitat de vida del conjunt dels habitants de la comarca.
L´Agenda 21 pretén:
• Dotar al Consell Comarcal de l´Alt Empordà dels elements de coneixement necessaris per portar a terme polítiques de desenvolupament comarcal sostenible de manera ordenada i prèviament planificada.
• Establir una diagnosi estratègica com a eina bàsica per a la planificació a partir de les realitats descriptives de la comarca, per tal de determinar les actuacions de caire prioritari (projectes, estudis, organització interna), definir el seu programa d´actuació i buscar les fonts de finançament, gestió, etc. que tendeixin a fer efectiva la sostenibilitat supramunicipal dels municipis de la comarca.
• Definir els criteris de sostenibilitat que orientaran les futures modificacions dels planejaments locals dels municipis de la comarca.
• Fomentar la participació dels agents social, els grups d´opinió, dels gestors de la comarca, etc. en el procés d´elaboració de l´Agenda 21 comarcal.
• Definir uns indicadors quantificables que permetin fer un seguiment dels efectes de la política ambiental, i a la vegada, detectar desviacions que requereixin noves formulacions.
• Proposar una Agenda 21 comarcal bidireccional , es a dir, que serveixi de punt de partida per aquells municipis que encara han de desenvolupar un programa 21 local, i de marc englobador dels aspectes supramunicipals d´aquells municipis que ja han aprovat o que estant redactant l´Agenda 21 local.
• Assegurar un bon nivell de qualitat de vida per tota la comarca, valorant la previsió de creixement de la comarca per tal de fer-lo de manera sostinguda, prenent de base les actuacions i els serveis actuals de manera que la proposta resultant sigui la continuïtat de l´actual gestió comarcal adaptada mediambientalment.
Metodologia
La metodologia que s’ha utilitzat en la realització de l’Agenda 21 local del Consell Comarcal de l’Alt Empordà segueix les bases que marca la Diputació de Girona.
Els resultats de dur a terme els processos metodològics marcats per a l’elaboració de l’Agenda 21 són un conjunt de documents, els quals es detallen a continuació.
L´Agenda 21 comarcal de l´Alt Empordà està formada per tres documents:
• Pla d´acció comarcal per la sostenibilitat (PACS)
• Pla de sostenibilitat energètica
• Pla director de connectivitat funcional
Participació ciutadana
El concepte de sostenibilitat porta associat els processos de participació pública, de la mateixa manera que els procés de redacció d’una Agenda 21 comarcal també ha de disposar dels mecanismes essencials de la participació.
El procés participatiu té la pretensió d’aconseguir, sota els criteris que estableix la Carta d’Aalborg, un consens amb la ciutadania per a un desenvolupament sostenible de la comarca. D’aquesta manera, la participació va molt més enllà de la simple difusió d’informació, implicant a la ciutadania en tot el procés tècnic amb la finalitat d’aconseguir un document útil i que respongui a les necessitats expressades per la ciutadania.
És per aquest motiu que en els processos d’Agenda 21 resulta molt necessari fer adonar a la gent que la seva participació en la presa de decisions és important i que els avantatges d’aconseguir la seva involucració en tot el procés són múltiples:
• Permetre al CCAE conèixer de primera mà els interessos i necessitats de la població.
• Contribuir a la millora de les relacions socials entre associacions, ciutadania, polítics, etc.
• Contribuir a la integració ciutadana.
• Fer que la ciutadania s’impliqui i se senti part implicada en la presa de decisions.
• Contribuir a difondre actituds sostenibles.
• Facilitar la implantació de les accions proposades en el document.
Els principals esforços per aconseguir un procés de participació reeixit s’han d’abocar a integrar els diferents agents locals que intervenen en un territori (entitats, tècnics, polítics, etc.) i al conjunt de la ciutadania. La realització de presentacions públiques, sessions obertes de debat, la creació d’una web, etc., han de motivar aquesta participació i han de permetre que sorgeixi un document resultat del consens entre l’administració pública, les diferents entitats que actuen al municipi i la pròpia ciutadania.
Com s´ha fet
El procés participatiu a l’Alt Empordà s’ha estructurat a partir de diverses fases desenvolupades al llarg de 16 mesos, de manera que els actes participatius han estat lligats a les diferents fases de l’elaboració de documents de l’Agenda 21 comarcal.
El procés va començar a mitjans de novembre del 2008 amb la primera presentació interna, a polítics i tècnics, del Consell Comarcal per informar del tret de sortida.
La primera acció pròpiament de participació per part de la ciutadania va ser la difusió, a través d’encartables en el setmanari l’EMPORDÀ, d’un díptic informatiu sobre el procés d’Agenda 21 i de les diferents fases de participació. En ell també es feia una crida a la participació via web omplint una enquesta d’opinió i percepció de la comarca. Aquestes han proporcionat dades molt interessants a analitzar per tal de copsar els diferents punts de vista i opinions de les persones que viuen i senten el territori.
Per completar la visió de la comarca de diferents punts de vista, i en paral·lel al procés de redacció de les memòries i les diagnosis dels diferents aspectes del territori, es van dur a terme un conjunt d’entrevistes a experts, associacions, tècnics, polítics i altres agents, coneixedors del territori i de les problemàtiques que hi tenen incidència. El volum d’informació estret en primera persona ha permès confeccionar i enriquir els documents de memòria, centrant l’interès en els aspectes més destacats. És per aquest motiu que aquesta ha estat una de les fases de la participació més importants de tot el procés.
Posteriorment a la redacció de la memòria i diagnosi, es va dur a terme un seguit de taules temàtiques per debatre els resultats i conclusions obtingudes en aquests documents. Es va realitzar una sessió interna (amb polítics i tècnics del Consell Comarcal) i tres sessions públiques (segons temàtica) amb els agents socials i econòmics (empresaris, associacions, ciutadania, etc.) del territori. En elles el conjunt de la ciutadania va poder expressar lliurament les seves idees i valoracions sobre les qüestions plantejades en el document de diagnosi. Amb les consideracions realitzades va confeccionar-se el document definitiu de diagnosi, a partir del qual es va realitzar la següent fase: redacció del Pla d’Acció Comarcal per a la Sostenibilitat.
Novament, després de la redacció del PACS i amb les propostes d’accions desenvolupades, es van realitzar unes noves taules estratègiques (organitzades segons temàtica) on es va debatre cadascuna de les propostes i es va opinar sobre la necessitat de portar-les a terme i el grau de la seva prioritat. Amb aquesta darrera sessió de participació es van recollir una sèrie de punts de vista que van ser utilitzats per a finalitzar el document definitiu del PACS.
Pla de participació i comunicació
La participació ciutadana és l’element que distingeix aquest tipus d’estudis de la resta d’estudis de planificació. Així, les Agendes 21, recollint els criteris de la Carta d’Aalborg i de la Conferència de Rio de Janeiro, integren la participació pública per tal de cercar la corresponsabilitat dels conciutadans tant en la seva elaboració com en la seva execució.
Així doncs, aquest procés de participació pública va més enllà de la simple informació al ciutadà i, per tant, l’objectiu és el d’implicar-lo també en la fase de presa de decisions. Aquest és un objectiu ambiciós ja que, fins ara, pocs són els espais que s’han creat per donar la possibilitat a la ciutadania de participar d’una forma tant activa en la definició del model de poble o comarca. És per això que cal cercar el recolzament de tots els agents, tant les entitats com a font principal de participació, com la ciutadania en general, i comptant, sobretot, amb la complicitat dels responsables d’àrea i tècnics comarcals, els quals hauran de posar en pràctica part de les propostes que s’acabaran definint.
Els processos participatius han de conduir necessàriament a aconseguir majors cotes d’igualtat, enfortir el concepte de ciutadania, incrementar la legitimitat i la confiança en els poders públics, així com augmentar l’eficàcia en la gestió pública.
La convocatòria inicial dels alcaldes dels municipis de la comarca és necessària a banda de la dels consellers i la dels caps d’àrees del Consell comarcal. El nivell d’implicació cal que sigui també perceptible per als treballadors públics que gestionen i administren al territori per tal de garantir la seva necessària implicació en la generació dels documents de l’A21 comarcal.
L’esforç principal, doncs, s’orienta a la integració i involucramnet del personal del Consell Comarcal que gestiona i coneix la comarca, així com de totes aquelles entitats, agrupacions o associacions supramunicipals que desenvolupen les seva activitat a l’Alt Empordà.
El Pla de Participació i Comunicació s’estructura en diferents accions, entre les que cal remarcar les presentacions públiques de l’Agenda 21, sondeigs d’opinió, entrevistes i reunions sectorials, grups de discussió (focus groups) o sessions informatives i participatives.
A continuació es presenta un esquema i cronograma dels procés participatiu que ha tingut lloc al llarg del procés d’elaboració de l’Agenda 21 Comarcal de l’Alt Empordà.